El dissabte dia 17 de juny, i tot sembla indicar, que molt abans s'ha consumat un altre exemple del que representa el descrèdit de la política. Aquest cop de la mà del PSOE-PSC. Colau-Collboni o Collboni-Colau, es van alternant en la seva manera d'arribar a acords amb la dreta rància per tal d'assegurar-se el lloc a l'alcaldia. Fa quatre anys la Sra. Colau no va tenir cap problema ideològic en acceptar els vots del Sr. Valls, que representava la dreta-dreta, la dels lobbies de la ciutat, en fi allò que ella havia lluitat en la seva campanya electoral. Avui ens ve una versió 2.0 del mateix discurs. Ara amb un PP que el mateix PSOE ens recorda que vindran junts amb els de VOX i que cal frenar-los. Sense cap mena de rubor acaben pactant l'alcaldia de Collboni amb el vistiplau dels de Barcelona en Comú, acostumats a fer aquests girs de guió que enforteixen el seu discurs de la "nova manera" de fer política. Collboni es menja els seus principis, fent de Groucho Marx (Aquests són els meus principis i, si no li agraden, en tinc d’altres), i acceptant els vots de la dreta espanyola que ell vol combatre a les eleccions vinents del juliol i que són la responsable, segons ells, de l'avançament electoral. La credibilitat del PSOE-PSC ha quedat sota mínims. Un cop més.
Al final el tema no és si Barcelona cal generar un projecte nou i engrescador davant dels quatre anys de polítiques que no han satisfet la ciutadania. En Trias i Maragall van arribar a un acord de programa. Amb renúncies i acceptacions mútues: "Un acord per un govern de canvi, de progrés i benestar a Barcelona". L'actual alcalde? A correcuita apareixen les cessions que el Sr. Collboni havia fet al PP per tal de garantir la seva investidura. Si els llegiu posen els pèls a la dreta... I d'apropament i diàleg amb ERC no s'ha produït mai. Aquesta és la política progressista del PSOE-PSC a Barcelona.
La dreta i l'esquerra espanyola ens hauran d'agrair sempre que els posem d'acord amb una cosa: !Por España¡ Impossible que un alcalde a Barcelona sigui independentista (Maragall - ERC), o que tingui un to catalanista-sobiranista (Trias - JxCAT). España està per sobre, i des de Madrid, la capital de l'Imperio, demanen posar "ordre i responsabilitat" i als lacais de la colònia obeeixen amb una genuflexió vergonyosa.
Per acabar, ahir es va repetir la història de fa quatre anys, però amb una gran diferència. La ciutadania està ja molt cansada amb aquesta política on els principis ideològics i la gestió de la ciutat queden en un segon pla. Ahir vam poder assistir al descrèdit en majúscules de la política, dels que deien que venien renovar la manera de fer política. I això no és gens bo. Estem atiant el foc de passar, de l'absentisme, del ja s'ho faran, del que "us bombin a tots" (frase no massa encertada ahir, cal dir-ho, també) i de quedar-nos a casa els independentistes... mentre la dreta, la ultradreta i els progres espanyols van fent la seva feina. No podem deixar-los que la facin tan fàcilment. Hem de tornar a castigar-los amb el nostre vot i amb la nostra perseverança. El perill és l'extensió de la ultradreta és cert però, el perill també és que els "demòcrates" els comprin el discurs de la unitat d'Espanya a Catalunya, sota un suposat paraigua progressista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada