(SOBERANIA i PROGRÉS) La setmana passada Antonio Franco, ex-director de El Periódico, va afirmar des de les pàgines del seu antic diari que “el secessionisme és propi de la Catalunya tradicional, rural”, allunyada de la imatge “moderna, dinàmica, urbana i cosmopolita” que s'havia de projectar portes enfora. El primer que cal preguntar-se és si Antonio Franco pensa que modernitat i medi rural són termes contraposats, tenint en compte que alguns dels més brillants i moderns artistes i pensadors de la història de Catalunya han tingut en el medi rural el seu habitat natural: Salvador Dalí o Miquel Martí i Pol són només dos dels exemples més notoris.
D'altra banda, cal preguntar-se si Antonio Franco creu que la democràcia és carrinclona, tradicional i allunyada de la modernitat i el cosmopolitisme. Al cap i a la fi, les consultes són això: democràcia. Dur a terme una consulta popular sobre la independència no suposa dir “sí” o “no” a la independència, sinó simplement donar l'oportunitat al ciutadà d'expressar-se en un o altre sentit. Segons Antonio Franco, doncs, preguntar a la ciutadania és allunyar-se de la imatge “moderna, dinàmica, urbana i cosmopolita” que cal donar al país.
Però és que, sigui com sigui, es pot negar la major. Les consultes no només no han enterbolit la imatge de Catalunya a fora de l'Estat espanyol, sinó que l'han situada entre els països capdavanters en la renovació de la democràcia, tan necessària a un Occident on tanta gent ha perdut la confiança en la política. En canvi, qui ha mostrat la seva pitjor cara en tot aquest procés ha sigut l'espanyolisme, mirant de prohibir la consulta, primer, i ignorant-la mentre tot el món en parlava, després. Aquest espanyolisme, aquesta idea que per anar al món cal passar primer per Madrid, és el que és propi, no ja de la Catalunya tradicional o del passat, sinó de la Catalunya del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada