L'afer Puigdemont ha deixat de manifest algunes coses prou rellevants: a) La majoria dels jutges espanyols fent política quan volen impartir justícia i deixant d'aplicar la llei d'amnistia aprovada pel poder legislatiu en el Congreso de los Diputados; b) els companys i les companyes de Junts no saben per on anar, però volen fer anar a tothom pel seu camí.
El pacte d'investidura a la Presidència de la Generalitat entre PSC-ERC-Comuns deixa molt clar que l'independentisme ha deixat de ser la veu d'una part important de la ciutadania, o si més no, els resultats de les darreres comeses electorals ho han reflectit.
El món independentista, per diverses raons, algunes lògiques, d'altres que cal una anàlisi més profunda, quan es convoquen eleccions es queden a casa i no ens fan confiança, fruit segurament d'unes expectatives que no van saber culminar.
Les conseqüències han estat visibles: repressió, presó, exili..., i els resultats no han estat pas els esperats. Continuem mantenint viu el projecte d'autodeterminació. I no ens podem permetre malbaratar-lo. Demanar ara responsabilitats no ens ajuda gens, però sí que ens cal un canvi en la nostra estratègia. Sabem com juga España i Europa. Si els tenim collats electoralment les coses tenen tendència a canviar si sabem negociar des d'una base real.
Deixem-nos d'eufemismes i de retòriques que potser funcionen en campanyes electorals típiques fins ara. Fem una llista: consulta catalana; Referèndum; Indults; Canvi del Codi Penal; Llei d'amnistia, Transferència de rodalies; Ús del català al Congreso de los Diputados; Ús del català als jutjats; Canvi del reglament del Parlament de Catalunya sobre la possibilitat de vot dels diputats i diputades absents. I tot això ens repetien que mai seria possible.
Demanar unitat independentista no és deixar sol un govern de la Generalitat desmarcant-te i proclamant que els "bons i purs" marxen.
Ara cal que governem i fer-ho bé, cal que estem al costat de la ciutadania. Tornar a fer la política que solucioni els problemes de la gent. Ja no podem demanar més a la nostra gent, ho van donar tot i ho vam apostar tot a la seva persistència. No els podem defraudar una segona vegada.
Prenem l'exemple del SNP a Escòcia que va dedicar-se a governar pels escocesos desmarcant-se de la metròpoli i deixant molt clar que es podien governar sols: el resultat va ser plantejar el referèndum d'independència i victòries electorals molt clares.
Treballem i fem-ho bé. Hem donat la clau de la Generalitat al PSC, és cert, però el resultat electoral era aquest. Caldrà estar a sobre i fer que es compleixin tots els punts de l'acord d'investidura. Tornem a la política, a la negociació, al pacte, a l'exigència en el compliment d'acords, a reclamar responsabilitats i a generar propostes alternatives viables.
Si això és així haurem avançat un pas més cap a la República (Estat Federal?). Però governem! Governem bé! Donem arguments a la nostra ciutadania que tota la bona feina que s'ha de fer ha estat possible a l'activació i negociació d'ERC.
Hem hagut de retrocedir unes passes, ho sabem, ho saben molt bé els escaladors que al final acaben fent cim.
Escapades, fugides, retorns, falses promeses no complertes, desafecció de la ciutadania... segueix sent més del mateix.
Ens cal obrir un full de ruta nou amb protagonistes nous i amb noves propostes. Puigdemonts, Junqueres, Turulls, Rovires et al. han estat les eines que vam fer servir en un passat, però no han d'acabar sent les nostres hipoteques en el futur.
España continuarà sent i estant on és. Ens cal jugar la partida de nou però de manera diferent. Hem après.
Rendició? Traïdors? Purs? Aquesta no serà la solució. Fem que es governi de debò per consolidar el concepte d'independència, ja normalitzat, i aconseguim les estructures d'Estat que creiem que teníem, però que mai van ser prou reals. I en aquest viatge fem que el PSC treballi amb/per nosaltres. Treballem plegats, l'independentisme ens ho demana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada