Cal forma govern després de les eleccions catalanes. I cap de les dues formacions polítiques que van obtenir més diputats s'ha pronunciat per fer el seu debat d'investidura.
Els "amics" de Junts sembla que tenen molt clar que Puigdemont ha de ser el president. La seva calculadora electoral els diu que sí que poden. Després d'una llei d'amnistia, feta quasi a mida pel Sr. de Waterloo, i la política d'aproximació al diàleg amb les forces progressistes de Madrid, no n'hi ha prou. Ells pensen amb una matemàtica electoral que passa per l'abstenció del PSC i el vot favorable d'ERC (com a mínim) per fer real l'equació presidencial. Comptant, això sí, que per enèsima vegada el president Puigdemont faci acte de presència a Catalunya de manera solemne: "L'eterna promesa mai materialitzada". Seguim esperant ( o enganynats?). Tampoc es fa una valoració crítica del que ha representat la seva posició distorsionadora, rupturista i personalista (partidista) del que vol dir accedir al govern de Catalunya. Simplificant, que malament ho fa ERC i que bé sempre ho han fet els convergent-junts-xCatalunya-AraPuigdemont. Això sí, ara més independentistes que mai, negant cap relació amb Espanya (PSOE), amb el permís dels seus competidors d'Aliança Catalana que potser, no en les formes, però sí en el fons, els estan arravatant electorat. Reconèixer qui ha posat la pell per obtenir els indults o la llei d'Amnistia és massa elaborat ja que els duria a confirmar la seva inutilitat com a negociadors a escala d'estat o de república (amb el permís de la Míriam Nogueras una altra ment privilegiada). Això sí, quan es tracta de pactar amb el PP sempre poden fer una excepció, per Catalunya, és clar. En fi...
I a l'altra banda els guanyadors PSC&Illa que caldrà que s'ho treballin molt i molt. Quan era la qüestió del 155 o la unidad de España ho han tingut sempre molt clar. No han dubtat. Quan es tracta de treballar i engrandir Catalunya comencen a aparèixer pors, no sigui que els que defensen la unidad d'España (els "del a por ellos") es pensin que són una mica independentistes i traidors a España. Per començar, s'han de mullar pel que fa referència al finançament singular, i això no vol dir canviar el color del rètol de l'Agència Tributària de Catalunya. Vol dir simplement: concert fiscal. Clar i català. I acabar ja d'una vegada per totes amb el concepte convergent-junts-xCatalunya-AraPuigmemont del que "paguin elles", mal dia va tenir el Sr. Pujol+convergència+unió quan va trobar que aquesta era la solució als nostres mals. Però eren temps on els independentistes estaven mal vistos. Així de clar. O hi ha un canvi de paradígme fiscal, per començar, o que pensin en buscar nous eslògans electorals per anar a l'octubre a una repetició electoral. A ningú agrada, però és el que hi ha. Ja van poder veuere els problemes que van tenir per garantir una mesa del Parlament "socialista" que al final no van aconseguir. La ment privilegiada del pacte i de la gestió que és el nostre company Illa ho va posar de manifest. Entre nosaltres, no sorpren a ningú després de veure les seves aptituds com a gestor quan va ser ministre de Sanitat a España. Habilitats que ara ha de desenvolpar de manera accelerada per arribar a formar govern i ser l'eina que ha de millorar Catalunya i treure-la del forat independentista. Mare de Déu! I amb un ull a Madrid que el pare Pedro Sánchez doni el vist-i-plau.
En fi, novament... però no us preocupeu, el responsable de tots els mals sempre serà esquerra republicana.
En fi, i acabo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada