Diari d'una jornada electoral I, II i III.

 FEIJÓO HA PERDUT GUANYANT: diari d'una jornada electoral electoral (I).

Els resultats de les eleccions del 23 de juliol han estat clars. Ras i curt: aquells que s'apropen a les forces feixistes paguen un preu molt alt, almenys a Catalunya. La darrera setmana de campanya del PP, que ha estat horrorosa, sumada a la campanya incendiària i retrògrada de la banda de VOX. Ells han posat, a molts i moltes, en alerta a Espanya i, especialment a Catalunya, que ha fet que la possibilitat d'un govern de la dreta extrema amb l'extrema dreta sigui molt improbable. Està molt clar que el PSOE de la mà de Pedro Sánchez continua resistint i continua salvant obstacles. El que cal veure és fins a on pot arribar aquesta jugada dins del dia a dia a Catalunya i, no oblidem, també a Euskadi. On la fotografia també s'ha mogut de la mà d'EH-Bildu. I cop més, la Catalunya progressista i l'Euskadi més sobiranista han estat les forces que ha frenat el desembarcament de la dreta més rància i la seva conquesta al govern d'Espanya. Feijóo suspèn i Ayuso ja està esperant per fagocitar-lo. I el compte enrere de la descomposició del PP comença. O el PP canvia la seva visió cap a una España multinacional o està abocada al fracàs. Fer del PP un neoVOX serà un error. Avui Feijóo és menys líder que ahir. El PP ho té molt complicat. La dreta ha perdut es miri com es miri.

PSC HA GUANYAT PERÒ DE LLOGUER: diari d'una jornada electoral (II).

La victòria del PSOE a Catalunya no diu res més que els electors catalans han visualitzat que per frenar a la banda de dretes calia cedir el vot a les forces progressistes d'esquerra. D'aquí a la idea de traslladar un canvi de color a Catalunya hi ha una distància astronòmica. Està clar que no hi haurà avançament de les eleccions catalanes i que en Ylla no és el revulsiu de la política catalana de futur. Que el PSC ha provocat la frenada del moviment independentista això ja es veurà a la llarga si es veu. Que gaudeixin el moment, però la cursa serà de resistència i llarga.

JUNTSxCAT A ON ENS PORTA ARA LA SEVA ESTRATÈGIA: diari d'una jornada electoral (III).

La política és de vegades entortolligada, els 7 diputats de la formació catalana acabaran sent decisius de cara a la formació de govern a Espanya. Juntament amb les 7 diputats d'Esquerra. Ara caldrà veure fins a on arriba el seu discurs-estratègia. I fins a on l'estratègia que ha seguit ERC amb EH-Bildu era errada. Està clar que els resultats d'Esquerra no han estat els millors. Que a hores d'ara han perdut el seu grup parlamentari i formaran part del grup mixt al Congreso amb JxCAT. Ara li toca el torn a la via hiperventilada dels de Junts o els pargamàtics menys hiperventilats. Ja hem vist que pels de JxCAT entendres amb els "socialistes" en determinats moments no ha estat difícil. Ara, però la realitat és un pèl diferent. Cal ser conscients del que passarà amb: "Fem president del gobierno de España a qui accepti un Referèndum a Catalunya". Ja no som en campanya. Pragmatisme-acords vs. hiperventilació serà el que es posa sobre la taula.

Amb tot això, una munió important d'independentistes es queden a casa i no voten. Cal fer una reflexió també en aquest sentit. La unió de les forces independentistes comença a ser més que necessària vital, i per això, cal tocar de peus a terra i redirigir l'estratègia. Del contrari ens carregàrem tot el que vam sembrar en el passat. La responsabilitat i la pedagogia han d'anar ara més que mai lligades.