Que no s'inventin coses que no són

Catalunya arriba a l'onzè de setembre del 2012 (i a les eleccions del 25 de novembre) després d'urna llarga travessa pel desert. En els moment que s'estableix la democràcia, per allà els anys 77, Catalunya demana un estatus diferenciat i de reconeixament a la seva pròpia personalitat la qual cosa provoca l'obtenció, anys més tard, de l'Estatut d'autonomia. I, en certa manera, recupera un estatus polític que la guerra civil va interrompre. De fet, l'encaix de Catalunya dins d'una Espanya aparentment democràtica, però clarament centralista, no queda del tot clar. Els anhels de més quotes d"autogovern segueixen vives però sempre amb la negativa espanyola. Seguim amb el marc constitucional i es duu a terme una reforma de l'Estatut vigent que es aprovat pel Parlament de Catalunya i en Referèndum pel poble català. I la resposta d'Espanya és declarar-lo inconstitucional i retallar-lo. Es retalla l'expressió democràtica i "constitucional" del poble de Catalunya. Seguim demanant una canvi urgent de les regles de joc amb un finançament diferent cap a Catalunya de cara a poder fer front a la crisi econòmica. Novament se'ns diu que no. La tàctica política del President Mas ha estat d'esgotament fins al límit de les vies sempre pobres i inútils del diàleg, millor dit, monòleg amb Madrid. Sempre el topall d'una constitució que no ens deixa anar més lluny. Es demana la reforma de la constitució i sempre la mateixa resposta des d'Espanya. És molt complicat, no te sentit, per a què.....què volen ara aquest catalans. PP i PSOE (i del PSC malauradament) junts en aquest camí. Algú no se'n recorda del "aceptaré todo aquello que se apruebe en el Parlamento de Catalunya". Hem arribat al final del nostre camí amb Espanya. Que no s'inventen coses. Ja fa molt de temps que les coses no funcionen ni tampoc han fet res per que funcionin. Ni atonomia, ni estat asimètric, ni estat federal....hem esgotat totes les vies democràtiques possibles. Hem arribat al final del nostre camí amb Espanya. Que no s'inventin les coses. La situació no és nova ja ve de lluny. Adéu Espanya com a una eina per a poder solucionar els nostres problemes que ja hem vist que amb Espanya no pot ser. Europa és la nostra propera realitat democràtica.