CATALUNYA ÉS PLURAL PERÒ SOBIRANISTA

Avui he anat pels voltants de Montjuïc tenia una festa d’aniversari de la meva filla. I ja de bon matí he pogut veure la pluralitat del meu país. Banderes espanyoles i moltes ulleres fosques. Gent vinguda de fora que fan un acte on destaca la falta de democràcia i de llibertat. No m'agraden. Amb consignes que semblen tretes d’una passat que ja crec tenim molt superat. A la Plaça de Catalunya una nova concentració de ciutadans que creuen que la unitat de Catalunya amb Espanya és un valor a mantenir. Banderes catalanes i espanyoles. Gent jove amb gent més gran, famílies. Ball de nombres: 30.000 (Guàrdia Urbana), 100.000 (organitzadors) o 150.000 (delegació del govern español). Coses de la vida, aquest cop el govern espanyol en comptes de dividir multiplica. Recordeu l'entrevista al "Ministro del Interior" que la xifra de la Via Catalana calia dividir-la per quatre. La realitat: omplir la Plaça Catalunya implica que hi hagin de l’ordre de 10.000 persones. PP i C’s ja no parlen de majoria silenciosa. Aquella majoria que no va anar a les darreres concentracions fetes a Barcelona (11s del 2012 i 2013, 2.000.000 i 1.600.000 respectivament) on està? Sentim les declaracions de la Sra Camacho i del Sr Rivera i parlen de gran èxit de la concentració, dels valors del seny i de la unitat en contra de la separació. Aquesta mateixa lògica, però, no la van aplicar a la Via Catalana, per fer referència a un fet recent i destacat de mobilització ciutadana. I van menysprear l’èxit o simplement van ignora-lo que és el mateix. Avui era un èxit, ahir una manifestació del poder d'abducció mental de molts catalans per part d’una minoria dirigent. Avui hem pogut veure els que hem passejat pel carrer que la gent s’expressa en llibertat, que hi ha opinions diferents davant d’un fet, que la gent pot anar tranquil·la parlant i mostrant les seves diferentes afinitats. Divisió? Aïllament?  Que Catalunya és plural. I tant! Es que algú ho ha negat? Però queda molt clar també que aquesta Catalunya, la Catalunya d'avui és sobiranista. I la llei de les majories que manen els designis democràtics està parlant. Voler que una minoria condicioni l’esdevenir d’una majoria ja no és ser plural és ser sectari. Impedir que una majoria s'expressi és negar la realitat de les normes democràtiques. O potser ens hem de qüestionar majories absolutes obtingudes amb un percentatge del 30% del cens electoral? Oi que no? La tant apreciada majoria silenciosa avui s’ha fet més silenciosa que mai, si tenim en compte les darreres concentracions ciutadanes a Barcelona. Estic content de viure i veure que Catalunya és plural...però Sobiranista. Ho sento PP i C’s (amb el permís del PSC).