diumenge, 12 de juny de 2016

La CUP vs la CUP

Ningú comprèn el que ha passat aquests dies amb el tràmit dels pressupostos de la Generalitat. El procés cap a la independència sembla haver trobat un nou inconvenient i de nou de mans de la CUP. És cert el desànim que una part important de la població ha demostrat, de la mateixa manera que la seva indignació envers la CUP. Les repetides posades en escena de les seves diferències ideològiques semblaven trencar amb el pacte d’estabilitat del govern independentista que s’havia constituït (Junts pel Sí + CUP). Mai en la història de Catalunya un parlament havia gaudit d’una majoria absoluta clarament independentista. I aquesta havia de ser una força que hauria de llimar diferències. La realitat ha estat molt diferent. El procés sembla difícil, el cansament de la gent és manifest. Però les grans fites s’han dut a terme amb grans sofriments. La constitució de la República Catalana és molt més poderosa que tots aquest entrebancs. Al final la pròpia CUP ha estat víctima de la CUP. L’organització independentista hauria de refer camins i construir nous diàlegs. Hi ha una nova, darrere diria jo, oportunitat amb la moció de confiança al President Puigdemont. Però per això caldrà que la CUP faci un pas endavant i clarifiqui quins són els seus interessos en l’ara. Les ànimes de la CUP han de materialitzar-se en una estratègia política del present mirant al futur. Un present condicionat per 10 diputats, però que mai hauria de ser segrestat. Caldrà que redefineixi la seva praxi política i recuperi la confiança en la ciutadania que va donar la seva majoria en la proposta electoral de Junts pel Sí i reforçada amb la CUP. Que va implicar sacrificis per part d’ERC i notòriament de CDC i que ara calen replantejaments per part de la CUP. Potser l’ànima de la CUP que no entengui el moment polític hauria de deixar pas als que sí que ho han entès o els és més fàcil d’entendre en el present immediat. Tenim pressa i tenim les condicions ara. No cal que nosaltres mateixos matem l’invent. La futura República que volen construir entre tots i totes és molt gran i cal també gent gran d’esperit, ànima i generositat. El futur social, econòmic i polític de la nostra Nació està en joc. Dos milions de catalans i catalanes estan disposats i no els podem deixar sols. Ara no. Ho tenim a tocar.   

dijous, 23 de juliol de 2015

27S: la llista

-->
L’any 1914 al diari de "The Times" Ernest Shackleton va publicar un anunci: “es busquen homes per a un viatge perillós. Salari baix, fred extrem, llargs mesos en la més completa foscor, perill constant i molt poques possibilitats de tornar amb vida. Honors i reconeixament en cas d´èxit”. Va ser la darrera de les grans expedicions al Pol Sud.
Avui la nostra expedició de la Independència no és cridada a ser tampoc planera i simple. Demana sumar a una part important de la nostra ciutadania. Davant de moments complexes i de posar-nos tots el entrebancs legals i polítics possibles cal ser valent i donar una resposta intel·ligent. La llista d’entitats i partits polítics n’és aquesta.  L’aposta de Romeva, Forcadell, Casals, Mas, Junqueras et al. respon al desig de fer justícia davant de més de 300 anys d’incomprensió per part dels respectius governs espanyols i dels temors i dels possibilismes, també, de la nostra pròpia classe dirigent, i perquè no, d’un part de la nostra ciutadania. 
Ara tenim el moment, la nostra expedició pren cos. Molts veuen en aquest fet històric un viatge sense retorn. S’han fet gestos, generositats polítiques, canvis de rumb, trencament d’aliances. Ara és el moment de marxar i de reclutar els nostres expedicionaris amb un simple premissa “honors i reconeixament en cas d´èxit”.
El nostre “Endurance” particular pren cos i es llença a la mar. Un mar de desitjos, d’anhels i de reparar injustícies i grueges. De poder construir un model nou de relacions socials més democràtiques, socialment més justes i més enriquidores en tots els sentits. Utòpics, per tal de seguir un somni, però realistes per fer i dur-lo a la pràctica com l’expedicionari Shackleton.
Se’ns ha girat molta feina. La nostra expedició està a punt. Si bé Shackleton va fracassar en el seu objectiu de creuar a peu el continent antàrtic, va demostrar les seves qualitats de lideratge aconseguint fer sobreviure tots els seus tripulants després de 22 mesos a l’Antartida en les pitjors condicions. Els membres de la la Llista “Junts pel Sí” no poden desaprofitar aquesta oportunitat de lideratge. Nosaltres no els podem decebre. I el 27S és la primera de les nostres etapes. El premi: Honors i Reconeixament. Som-hi doncs!

dimarts, 19 d’agost de 2014

Potser...


No ens ho posaran fàcil des del govern de Madrid. Potser algú creia que la solució vindria amb el pont aeri? El nostre objectiu és molt alt. Potser el més alt. La nostra aposta és la més alta. Som el que hem volgut ser i, ara serem el que voldrem ser. Nosaltres, la majoria de la ciutadania de Catalunya són els que ho posarem fàcil.

Ja portem, pel cap baix, dues Diades on hem manifestat el nostre desig que volem construir quelcom de diferent i, per què no!, millor. I fruit d’un procés històric ple d’enganys, desil·lusions, frustracions, insults i....uns “ja ho farem” i “ara no toca”.

Reneix el desig des de baix cap a dalt. Aquests desig empès per la ciutadania ha forçat canvis. En la manera de pensar fent de l’independentisme un concepte plenament normal. En l’ideari polític de vells partits catalanistes. Ha desencadenat el debat intern i la dissidència en partits històrics. Déu-n’hi do!

Els temps han canviat i potser hem retornat a la normalitat: les formacions polítiques han de ser eines al servei del ciutadà, la seva veu, i els ciutadans no han de representar mai més ser simplement un vot que es demana cada quatre anys sense cap retorn.

El nostre aval: l’empenta, la resistència, la força de la majoria. La fórmula que ens ha de permetre fer possible allò que alguns criden com a impossible.