FEIJÓO HA PERDUT GUANYANT: diari d'una jornada electoral electoral (I).
Els resultats de les eleccions del 23 de juliol han estat clars. Ras i curt: aquells que s'apropen a les forces feixistes paguen un preu molt alt, almenys a Catalunya. La darrera setmana de campanya del PP, que ha estat horrorosa, sumada a la campanya incendiària i retrògrada de la banda de VOX. Ells han posat, a molts i moltes, en alerta a Espanya i, especialment a Catalunya, que ha fet que la possibilitat d'un govern de la dreta extrema amb l'extrema dreta sigui molt improbable. Està molt clar que el PSOE de la mà de Pedro Sánchez continua resistint i continua salvant obstacles. El que cal veure és fins a on pot arribar aquesta jugada dins del dia a dia a Catalunya i, no oblidem, també a Euskadi. On la fotografia també s'ha mogut de la mà d'EH-Bildu. I cop més, la Catalunya progressista i l'Euskadi més sobiranista han estat les forces que ha frenat el desembarcament de la dreta més rància i la seva conquesta al govern d'Espanya. Feijóo suspèn i Ayuso ja està esperant per fagocitar-lo. I el compte enrere de la descomposició del PP comença. O el PP canvia la seva visió cap a una España multinacional o està abocada al fracàs. Fer del PP un neoVOX serà un error. Avui Feijóo és menys líder que ahir. El PP ho té molt complicat. La dreta ha perdut es miri com es miri.
PSC HA GUANYAT PERÒ DE LLOGUER: diari d'una jornada electoral (II).
La victòria del PSOE a Catalunya no diu res més que els electors catalans han visualitzat que per frenar a la banda de dretes calia cedir el vot a les forces progressistes d'esquerra. D'aquí a la idea de traslladar un canvi de color a Catalunya hi ha una distància astronòmica. Està clar que no hi haurà avançament de les eleccions catalanes i que en Ylla no és el revulsiu de la política catalana de futur. Que el PSC ha provocat la frenada del moviment independentista això ja es veurà a la llarga si es veu. Que gaudeixin el moment, però la cursa serà de resistència i llarga.
Amb tot això, una munió important d'independentistes es queden a casa i no voten. Cal fer una reflexió també en aquest sentit. La unió de les forces independentistes comença a ser més que necessària vital, i per això, cal tocar de peus a terra i redirigir l'estratègia. Del contrari ens carregàrem tot el que vam sembrar en el passat. La responsabilitat i la pedagogia han d'anar ara més que mai lligades.