Ens troben a mig termini en el cicle electoral municipal i allò que es prometia de la nova política i de deixar endarerre les velles maneres s’ha quedat en paraules de contes. Des del moment que la “fada” Colau va fer seus els vots del grup de Barcelona pel Canvi va signar la seva credencial del que esdevindria d’ara endavant. La “fada” Colau, vestida amb la pell de superheroïna, hauria dit no als vots de la vella casta que controla la ciutat i el seu monopoli i, fent això hauria donat l’alcaldia a ERC. Però va voler transformar-se i canviar de muda per la del ninotet del Monopoli, va voler engreixar la vella maquinària del pacte i el fet de governar al preu que calgui. Sense saber-ho, o sí, es va convertir en la “fava” Colau.
Barcelona ja no té lideratge des de la seva alcaldia. Problemàtiques tan simples com la seva neteja estan sota mínims. La relació que la ciutat comtal ha de tenir amb el turisme i el seu desenvolupament varia en tot moment. El desenvolupament de la Pandèmia i les seves conseqüències han posat de manifest que sempre la culpa la tenen els altres. La promesa d’habitatge social i de fer un nou plantejament més europeu… tot just ara comença a definir-se amb frases. Això sí, frases i conceptes sobre feminisme, feixisme, democràcia han adornat el seu vestit de “fava”… i res més. En les darreres aparicions publiques en les Festes Majors de la Ciutat (Gràcia i Sants) així ho ha deixat palesa una part de la ciutadania.
Segur que en aquests dos anys vinents veurem una activitat frenètica de cara a la galeria de participacions de la ciutadania en aspectes que ella, la fava, ja sap que estan més que dats i beneïts i de transformació (¿?) de la ciutat.
Mal dia va aceptar la “fada” Colau rebre els petons del Príncep de la Gàl·lia i no deixar fer a una nova manera d’entendre i treballar per Barcelona, tal com la ciutadania havia escollit.
Un dia on la “fada” es va transformar en “fava”. De vegades els contes no acaben sempre bé.
Llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada