La CUP vs la CUP

Ningú comprèn el que ha passat aquests dies amb el tràmit dels pressupostos de la Generalitat. El procés cap a la independència sembla haver trobat un nou inconvenient i de nou de mans de la CUP. És cert el desànim que una part important de la població ha demostrat, de la mateixa manera que la seva indignació envers la CUP. Les repetides posades en escena de les seves diferències ideològiques semblaven trencar amb el pacte d’estabilitat del govern independentista que s’havia constituït (Junts pel Sí + CUP). Mai en la història de Catalunya un parlament havia gaudit d’una majoria absoluta clarament independentista. I aquesta havia de ser una força que hauria de llimar diferències. La realitat ha estat molt diferent. El procés sembla difícil, el cansament de la gent és manifest. Però les grans fites s’han dut a terme amb grans sofriments. La constitució de la República Catalana és molt més poderosa que tots aquest entrebancs. Al final la pròpia CUP ha estat víctima de la CUP. L’organització independentista hauria de refer camins i construir nous diàlegs. Hi ha una nova, darrere diria jo, oportunitat amb la moció de confiança al President Puigdemont. Però per això caldrà que la CUP faci un pas endavant i clarifiqui quins són els seus interessos en l’ara. Les ànimes de la CUP han de materialitzar-se en una estratègia política del present mirant al futur. Un present condicionat per 10 diputats, però que mai hauria de ser segrestat. Caldrà que redefineixi la seva praxi política i recuperi la confiança en la ciutadania que va donar la seva majoria en la proposta electoral de Junts pel Sí i reforçada amb la CUP. Que va implicar sacrificis per part d’ERC i notòriament de CDC i que ara calen replantejaments per part de la CUP. Potser l’ànima de la CUP que no entengui el moment polític hauria de deixar pas als que sí que ho han entès o els és més fàcil d’entendre en el present immediat. Tenim pressa i tenim les condicions ara. No cal que nosaltres mateixos matem l’invent. La futura República que volen construir entre tots i totes és molt gran i cal també gent gran d’esperit, ànima i generositat. El futur social, econòmic i polític de la nostra Nació està en joc. Dos milions de catalans i catalanes estan disposats i no els podem deixar sols. Ara no. Ho tenim a tocar.