Ha calgut una crisi sanitària d'abast mundial per patir en majúscules un nou exemple de la manera de fer política per part dels dirigents espanyols. A hores d'ara amb més de 230.000 infectats i 51.000 morts i la segona posició en el rànquing mundial. I quina ha estat la seva solució? Doncs treure al carrer, i a les rodes de premsa, l'Exèrcit ranci espanyol, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional figurant i semblant que fan, això sí, ens ho recordaven entre acords de l'himne espanyol i recomptes de taronges robades. I per acabar aquesta recepta, el centralisme que en aquests moments de crisi reclamen tant la dreta com l'esquerra espanyola. Sempre amb una mirada des del centre i creien que l'enemic està fora del centre prodigiós. Es va reaccionar tard, és molt possible, però alguns no varen ni reaccionar. A les crides de confinament de la Capital del Reino, centre neuràlgic de contagis i transmissions, es va preferir que la gent de la meseta no perdés la seva mobilitat i es dediqués a ser solidari amb la seva capacitat infectiva. Era en aquests moments on calia una visió d'Estat moderna. Calia la posada en marxa de la capacitat d'acció perifèrica i federalista per tractar d'aturar la pandèmia al nostre territori. Reconèixer el funcionament dels Departaments de Sanitat de les respectives comunitats autònmes no valia. Era "provincialista". De la mà d'un Filòfof es centralitzava (paraula que els agrada molt) la gestió del "ordeno i mando" fent oïdes sords als consells d'especialistes epidemiòlegs dels territoris allunyats de la perfecció del centre. En moments de crisi, que el que es demanava eren actuacions valentes i decidides, torna a sorgir un cop més l'Espanya rància i de pandereta. L'Espanya del 155. Kits que no serveixen, material sanitari de joguina i que no arriba. I, dia a dia, els responsables de les rodes de premsa cauen víctimes de la infecció. Un alè d'optimisme per a la població que escolta les seves proclames. Això sí, renteu-vos bé les mans, ens diuen, com si fos una metàfora o millor el desig per part dels nostres responsables centralitzadors que ens preparen de cara a quant exigim les seves responsabilitats. Una nova oportunitat perduda de fer pedagogia i predicar amb la filosofia federalista. Una teoria que els companys del PSOE no paraven de recitar i reclamar no fa pas massa. Com Alemanya, igual. És clar que venint d'algú que es diu amic de Sociedad Civil Catalana és molt poc raonable, això sí militant del PSC.
Ai Covid-19, quants anticossos federalistes has generat i no t'ho pensaves.....La vacuna?, a Espanya ho tenen molt clar: Una, Grande i així segur que immunitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada