Més de cinquanta dies de confinament. Fase 0, fase 1,....Una tensió del sistema sanitari fins a límits que no havíem ni imaginat. Per una banda el treball de la Conselleria de Sanitat intentant controlar la situació...i per l’altra del Ministerio de Sanidad centralitzant. Molts professionals d’infermeria i medecina al 200%. UCI, morts, contagis i moltes estadístiques, R0, taxes d’infecció... Molta gent cansada i amb ganes d’acabar...
Hem après molt del món dels virus, del control de malalties infecciones, de pneumònies bilaterals, de com ens hem de rentar les mans, de les distàncies de seguretat, dels tipus de mascaretes, de com són els gels hidroalcohòlics,....
Hem sabut el paper que poden jugar les noves tecnologies, del teletreball, ERES, atur, de relacionar-nos utilitzant les videoconferències, d’acostumar-nos a no afeitar-nos, de tenir el cabell llarg,....
Caldrà fer una reflexió del que tot això ha significat i, no tan sols, des del criteri sanitari. Pobles i ciutats amb menys soroll i molta menys contaminació. La importància de les relacions entre les persones i no tant de les coses...
Una reflexió que ens ha de portar a analitzar com funciona una societat que ens diuen que no es pot aturar en el seu consum. I com en una situació extrema com aquesta, es posen de manifest encara molt més les desigualtats que hi ha dins dels nostres comunitats i dins dels “diversos” entorns que malconviuen dins del nostre Món Global.
Potser cal començar a demanar també fases de descofinament d’aquesta societat capitalista que, al final quan hi ha problemes importants, no respon de manera solidària ni tampoc massa eficientment. Per tal de poder reconduir-nos cap a unes relacions humanes més justes i més respectuoses amb el medi i la seva ciutadania. Un món més humà i menys individualista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada