Estem davant d’una situació difícil. Per un costat la tasca de govern engegada per Esquerra ha forçat una actitud tímida del Partit Socialista cap a posicions més nacionalistes i, fins i tot, incòmodes per a ells. És clar i evident que en aquest aspecte la presència d’esquerra ha estat un factor determinant. Però d’altra banda l’objectiu sobiranista ha estat més diluït en contraposició a una praxis política possibilista. És fàcil tenir com a objectiu la independència però a la pràctica política això no és tan simple. Hem transformat la utopia en quelcom més malegable i, per tant, possibilista. O millor en un objectiu a més llarg termini. I de vegades en política això vol dir molt i molt de temps. Aquest és el gran dilema d’esquerra, de la imatge d’esquerra. Però ho entendrà això l’electorat? El nostre electorat? Mobilitzarem als votants (nostres i nous) fent-los veure que el finançament que tenim ha estat gràcies a la tenacitat d’esquerra o interpretaran una renúncia en benefici d’estar dins dels poders de decisió i, per tant, influint i fent possible aquest “poder fer possibilista”. Quedar-nos dins del sistema. Caldrà veure com responem a la sentència del tribunal constitucional davant de l’estatut. Caldrà, potser, cercar noves aliances en un futur? No ho tenim fàcil i la gent n’espera molt de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada