Cal anar una mica més enllà del ser simplement pragmàtic

L’article de l’Andreu Mas-Colell sobre “Cal ser pragmàtic” (ARA Debat 30/08/20) fa una reflexió sobre el procés cap a la independència. Les consideracions que proposa són respectables i, fins a cert punt, raonables i, com no, discutibles. La premissa que exposa sobre “Res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant” és una renúncia de ple dret, a la que molts i  moltes no estem disposats. Fins i tot afirma que Europa ens tindrà en consideració sempre i quant no desfem l’actual marc de fronteres. Cap dels que van estar a primera línia, en el que hem anomenat “el procés”, no vam suposar mai que això seria un viatge tranquil i fàcil. Potser esperàvem un sentit d’estat i polític (amb majúscules) per part d’España. Però vam poder constatar i viure, amb tristesa i ràbia, que l’España profunda marca el dia a dia en l’agenda política. I que l’España europea encara està per fabricar. Davant del seu “patriota és el que està compromès, fermament i activament, amb la causa de la pervivència i la prosperitat de la nació” crec que hem d’anar una mica més enllà, els qui defensen la confrontació directa o light amb España, als qui demanaven més autogovern i dels que defensen catalans i españoles en parts iguals,... cal anar un pas més enllà. España ha demostrat que les seves arrels democràtiques estan podrides i que construir quelcom amb el seu plàcet seria podrir-se conjuntament. Cal que España (i els espanyols) s’adoni que la seva marca a Catalunya és inútil i innecessària. Cal que la nostra ciutadania s’adoni que les institucions espayoles a Catalunya no sols no serveixen per a res sinó que són un destorb al nostre desenvolupament com a societat lliure i cosmopolita. Desgraciadament els fets del atemptats de l’agost del 2017 van posar de manifest a Catalunya, España, Europa i a tot el món que les autoritats policials amb marca espanyola eren inoperants i, fins i tot,  distorsionadores i discutibles com s’ha comprovat en el procés judicial que el segueix. La resposta de la mediocre España va ser criminalitzar la policia catalana i reduir judicialment al Cap del Mossos d’Esquadra. Aquestes han estat les seves eines. Brutícia i femer. Cal que la nostra ciutadania tingui molt clar que la resposta és que la nostra capacitat d’autogovernar-nos és més útil, més propera i més eficaç. Cal que els nostres Consellers i Conselleres tinguin clara aquesta “missió” i que els nous i noves conselleres que vinguin ho tinguin també molt clar. No hem vingut a gestionar i tapar les vergonyes espanyoles. Un govern on l’estratègia sigui determinada des de Govern, per dotar de governança, de llibertat i de prosperitat a la nostra ciutadania. I tot això recolzat per una majoria electoral que deixi clar que o catalans o españoles. I quan dic majoria electoral parlo que els que pensen que la España Monàrquica actual és un llast al nostre desenvolupament com a Nació siguin la majoria del Parlament de Catalunya i als municipis. Ara toquen temps d’eleccions, però no seran unes eleccions qualsevol. Cal deixar clar i molt clar que Catalans/es Españoles/as a partes iguales és història passada. I aquí la ciutadania té la seva part de responsabilitat i de perseverança.