Cal anar sempre amb Espanya?

Com no podia ser d'una altra manera. Des de la capital de l'Estat Francès i des del seu símbol més emblemàtic la lliçó de geografia que va rebre un humil turista va ser categòrica. Ves per on París és la capital de França però... Barcelona? Si feu ús del servei de correus de França i voleu immortalitzar el vostre pas per la Torre Eiffel amb una postal recordeu de n'oblidar de posar, si va a Barcelona la paraula España. La funcionaria del servei de correus, una dona ven entrada en anys però molt francesa no va permetre que la "meva" postal portés la referència de Catalunya. Què era Catalunya, la Catalonge potser...? Catalunya no és res fora de...Catalunya. De fet no va donar-me els segells corresponents per legalitzar el contracte postal fins que vaig posar una referència clara per un estat com el francès: España. I tenia raó... no som res sense España. Cal potser,doncs, que comencem a exercir de catalans a l'exterior i que quan ens diguin d'on som responguem de Catalunya. Quan ens digui que si volem que ens toquin la música de "Que viva España" diguem que nosaltres no cantem aquestes melodies. Que quan parlem ho fem en català i que moltes visites guiades podríen ser fetes en CATALÀ per als catalans i no en español. I potser recordar que les cartes plenes d'amor i de sentiment poden arribar al seu destí encara que no portin el distintiu Barcelona-España. I que molts dels productes fets a casa nostra poden portar el "segell" de Catalunya i no el d'España. Potser tenia raó la meva vella i eficient funcionària: què és això de la Catalonge, Barcelona? No! España! No cal només dir que som catalans i prou. Cal exergir que som catalans. I qui millor que els mateixos catalans per donar-nos a conèixer al mon. Si darrera meu tots els catalans, que visiten la majestuosa Torre, portessim una postal amb el destí escrit de Catalunya potser la funcionaria fins i tot es creuria que som un estat de debó. Per tant, aquí i allà ni França ni Espanya: Catalunya!