Que fa que els polítics de CiU quan estan a l’oposició es transformen en els defensors de la Nació però que quan estan a govern s’obliden i no criden massa no sigui que facin massa soroll. La nostra Vicepresidenta del Govern de la Generalitat parlava fa tot just un any així:”Des de CiU exigim al Conseller Tresserras ambició nacional per defensar els repetidors de TV3”. I acabava: “Però és molt més greu, que tampoc sembli prioritari pel govern de la Generalitat de Catalunya.” I ara Sra Ortega? On estar aquest sentiment tan clar de defensa de la Nació, ah, perdó vostè en diu catalanitat (vostès son homes i dones de bé)….. Potser el passar a la primera fila del Parlament, que no la primera fila del país, us ha serenat i, per tant, ara no cal cridar tant. Sou exemples de seny i això podria fer enfadar als espanyols un excés tan gran de català. L’amnèsia que patiu sobre el vostre passat comença a ser greu. Qui és capaç d’oblidar-se sobre quina és la seva formació acadèmica. I dir que és llicenciada, en psicologia, quan simplement té el títol de Batxillerat? Mentir? No, un simple error d’amnèsia. Però una amnèsia selectiva ja que no vàreu de deixar de criticar l’escasa formació acadèmica de companys del Parlament que ocupaven càrrecs de responsabilitat. I dic companys i no amics perquè són els mateixos que han ajudat a fer llum sobre el Cas Palau. Un altre exemple de l’amnèsia que arribeu a patir vostè i el seu estimat partit. Sra Ortega dir mentides és lleig però exigir que els altres facin el que una no és capaç de fer és, simplement, demagògia pura. Però està clar quan un pateix amnèsia aquests són els efectes secundaris d’aquest trastorn. Hi ha, però, un remei Sra Ortega per curar la seva amnèsia: la seva dimissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada