29M: I TANT QUE TÉ SENTIT!

El proper dijous 29 de març tots el treballadors i treballadores estem convocats a una jornada de vaga general en resposta a la Reforma Laboral proposada pel govern del PP i amb l’ampara dels altres grups polítics com CiU. Les solucions a la crisi econòmica a la que està sotmesa el sistema demanen solucions urgents i immediates. Ens han fet creure que els mals de la crisi ha estat que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Ens han fet creure que les classes assalariades han estirat més el braç que la màniga. Ningú recorda que eren els treballadors que assitien a les entitats bancàries a demanar crèdits per adquirir cases, apartaments, cotxes.....on moltes vegades les pròpies entitats bancàries eren les promortores. Recordeu la imatge de l’anunci: “jo vull un crèdit així....i el banc responia no així no axiíiiii”. I les pròpies entitats no posaven límit. Eren bons temps.... Però al final la bombolla va s fer puff! I les conseqüències d’aquest pet no van arribar a les entitats financeres que seguien rebent diners i més diners.... “heu gastat massa petits... i ara cal apretar-se el cinturó”. Però sempre els mateixos. I les responsabilitats sempre cauen del mateix costat. Ens fan creure que el problema segueix sent el grau d’estabilitat que tenen les classes treballadores condicions laborals, sanitat, educació,..... Cal posar fi i retallar. Ens fan creure que són el mals treballadors els que generen pèrdues i cal flexibilitzar el mercat de treball. I en canvi, ens posen com a màxim solucionador de la crisi econòmic al responsables de Lehman Brothers a Espanya: els responsables directes de la crisis financera. La sanitat resulta molt cara, l’educació és privilegiada....i retallanen allò que tants i tants anys ens ha costat recuperar: la societat del benestar. De nou la crisi la carreguen sempre els mateixos. Potser calia refer el món laboral però no aquest preu. Una reforma que no servirà per generar nous llocs de treball i que legalitzarà les desigualtats i la indefensió dels treballadors. Ens han forçat a recuperar les paraules de “lluita de classe” i “patrons”.... tornem al passat en uns moments que cal mirar cap el futur. Però la solució no es tracta de fustigar les classes populars.