Potser...

No ens ho posaran fàcil des del govern de Madrid. Potser algú creia que la solució vindria amb el pont aeri? El nostre objectiu és molt alt. Potser el més alt. La nostra aposta és la més alta. Som el que hem volgut ser i, ara serem el que voldrem ser. Nosaltres, la majoria de la ciutadania de Catalunya són els que ho posarem fàcil.

Ja portem, pel cap baix, dues Diades on hem manifestat el nostre desig que volem construir quelcom de diferent i, per què no!, millor. I fruit d’un procés històric ple d’enganys, desil·lusions, frustracions, insults i....uns “ja ho farem” i “ara no toca”.

Reneix el desig des de baix cap a dalt. Aquests desig empès per la ciutadania ha forçat canvis. En la manera de pensar fent de l’independentisme un concepte plenament normal. En l’ideari polític de vells partits catalanistes. Ha desencadenat el debat intern i la dissidència en partits històrics. Déu-n’hi do!

Els temps han canviat i potser hem retornat a la normalitat: les formacions polítiques han de ser eines al servei del ciutadà, la seva veu, i els ciutadans no han de representar mai més ser simplement un vot que es demana cada quatre anys sense cap retorn.

El nostre aval: l’empenta, la resistència, la força de la majoria. La fórmula que ens ha de permetre fer possible allò que alguns criden com a impossible.